7 febrero, 2012

No podem perdre l’últim tren



El tren de la Pobla, tota una icona del nostre territori, està a punt de la seva desaparició. Després de molts anys patint de constant insistència de la Generalitat, se li van transferir les competències al Govern català. S’havia reclamat durant molts anys aquest traspàs i semblava que, llavors, el mític ferrocarril recuperaria tot el seu esplendor. Aquests auguris, però, han estat com una flor d’estiu: vist i no vist, en un instant no sols no s’han incrementat els serveis ni la qualitat del viatge –parlem de la clàssica incomoditat dels combois i d’un temps de viatge més propi del segle XIX–, sinó que s’han reduït les freqüències fins a la seva mínima expressió: un sol viatge al dia d’anada i un de tornada.

El govern de CiU –el mateix que durant els mandats del sempitern Jordi Pujol s’omplia la boca un dia sí l’altre també, amb el famós reequilibri territorial– li ha clavat una punyalada mortal a la línia, argumentant que la seva baixa ocupació obliga a prendre una decisió que permetrà la Generalitat estalviar 700.000 euros anuals.

Ningú dubta que 700.000 euros són molts diners i, ara més que mai, quan el Govern ha de rascar sota les pedres per pagar els colossals deutes que ha heretat del malaurat Tripartit, però les coses no s’han fet bé, per molt que la Generalitat s’ha afanyat en justificar que ara, en combinació amb línies de bus reforçades, els horaris s’adaptaran als dels trens que des de Lleida enllacen a d’altres indrets.

En el seu discurs per convèncer l’opinió pública, s’han omplert la boca d’eficiència quan, en realitat, parlaven de diners. També s’han omplert de territorialitat, quan els alcaldes de totes les poblacions afectades –part de les quals, paradoxalment, estan governades per CiU– parlen de traïció, perquè la decisió s’ha pres a les seves esquenes. I no deixen de tenir raó si ens fem la pregunta del milió: si el nou sistema de transport que ens han presentat és tan eficient com ens volen vendre, per què els territori n’està completament en contra?

És molt senzill, és perquè la gent se n’adona que aquest és el primer pas per tancar la línia. Un tren històric, l’únic tren que connecta Lleida i el Pirineu, que l’utilitzen estudiants i jubilats, excursionistes i turistes, i tothom que vol desplaçar-se de la plana a la muntanya o a l’inrevés.

Calen retallades? Sí, és clar, estem en una situació límit i és del tot evident que ens hem d’ajustar el cinturó. El problema és que no és el mateix retallar que esguerrar, que és el que la Generalitat vol fer amb el tren de la Pobla. Ja n’hi ha prou que la festa la paguin sempre els mateixos i que la gaudeixin els altres. Per això, cal mobilitzar-se per salvar la línia perquè no podem permetre de cap de les maneres que la seva supervivència es decideixi en un fred despatx de Barcelona i d’esquenes al territori, una manera de fer a la que, darrerament, massa ens està acostumant aquest nou govern.

Desgraciadament, ja hem descobert que el Govern parlava de reequilibri quan, en realitat, volia dir desequilibri. Per això, hem de pressionar perquè rectifiquin i s’adonin de la seva errada perquè ara encara hi som a temps i perquè no podem perdre l’últim tren.

 

Salvador Puy

 


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!