31 enero, 2012

L’abast i les raons del nou IRPF



El Govern del senyor Zapatero ha acabat com va començar, mentint. Tothom pot recordar el famós debat de l’any 2008 entre Solbes i Pizarro. El candidat socialista negava contundentment la crisi que ja s’estava produint a tot el món. es va equivocar en el diagnòstic a posta i, en lloc d’aplicar els remeis d’altres països, va seguir malgastant i malversant. El Govern del PP ha rebut la pitjor herència de la democràcia, 5,4 milions d’aturats segons l’EPA del quart trimestre del 2011, any en què els socialistes van gastar 90.000 milions d’euros més del que van ingressar, xifra que representa que a cada espanyol se li ha generat un deute addicional de 2.000 €. I el dèficit anunciat per la vicepresidenta del Govern socialista, senyora Salgado, en l’últim Consell de Ministres, i corroborat per ella mateixa durant la investidura del president Rajoy, no és del 6%, sinó que ha sigut del 8,2%.

L’esforç, per tant, per situar-lo en el 4,4% exigit per Brussel.les per l’any que ve ha de ser molt superior al que s’havia previst, i que no n’hi ha prou amb la retallada de despeses preparada pel Govern de Rajoy, que hauria bastat si el dèficit hagués sigut del 6%. Com que cada punt de reducció del dèficit suposa 10.000 milions, als 16.000 milions necessaris per reduir el dèficit del 6% al 4,4% caldrà sumar-hi uns 20.000 milions per reduir-lo del 8% al 6%. En total, de l’ordre de 36.000 milions.

Aquesta ha sigut la causa, i no pas l’altra, d’una pujada de l’IRPF no prevista. Traslladar-ne la responsabilitat al PP per haver-se cregut la xifra que li donava el Govern, representa un inigualable exercici de cinisme. Podríem preguntar-nos, tot i així, si hi ha altres possibilitats de complir els objectius de reduir el dèficit fins al 4,4% assenyalat per Brussel.les sense retallar les pensions i els sous, com fan els socialistes, o l’educació, la sanitat i les prestacions a la desocupació, qüestions intocables per a aquest Govern.

Per la via de les despeses es podria reduir encara molt més. A més, dels 8.900 milions d’euros no disponibles dels pressupostos del 2011, que s’han prorrogat fins al març, en els nous pressupostos del 2012 hi haurà les retallades corresponents a la supressió i fusió d’organismes i empreses públiques innecessàries i les que es deriven de la disminució de ministeris, direccions generals i assessors, de la congelació de les plantilles de funcionaris i de la nova regulació de les televisions públiques, que en permetrà, en molts casos, la privatització. El desenvolupament de la llei d’estabilitat pressupostària amb rang constitucional, que fixarà un sostre de despesa en totes les administracions, completarà un primer ajust en les despeses.

En el capítol d’ingressos, en lloc d’apujar l’IRPF, s’hauria pogut elevar els impostos que paguen els autònoms i els empresaris. Una pujada de l’impost de societats i la falta d’estímuls a la reinversió penalitzarien injustament els que han de crear ocupació. L’augment de l’IVA gravaria el consum i castiga tothom de la mateixa manera. L’augment del nou IRPF és el més adequat, perquè té un caràcter temporal –és a dir, fins que arribi la recuperació econòmica- i progressiu, perquè grava més, proporcionalment, les rendes de capital i treball més altes. I significa un senyal clar cap a Brussel.les i els mercats, perquè flueixin els recursos i crèdits necessaris per sostindre l’activitat de les nostres pimes i famílies.

Queda per aclarir l’impacte del gravamen complementari a la quota íntegra estatal de l’IRPF segons els diferents trams de la base liquidable de renda. Dels aproximadament 19 milions de declarants de l’any 2009, 5 milions no es veuran afectats pel nou IRPF. A Catalunya, del total de declarants, 3.478.000, un 22%, que són 774.000, no es veuran afectats, xifra que representa un 27%.

Amb un caràcter aproximat, perquè les circumstàncies individuals podrien variar les xifres, dels 71.931 lleidatans que declaren rendes anuals inferiors a 10.000 €, 51.090 no es veuran afectats i els restants hauran de pagar fins a 8€ de mitjana més a l’any. Els que hi ha entre 10.000 i 20.000 € declarats a l’any, pagaran fins a 75€ més a l’any: entre 20.000 i 30.000, fins a 228; entre 30.000 i 40.000, fins a 480, i entre 40.000 i 50.000, fins a 770. I els que declaren entre 50.000 i 80.000 € l’any, pagaran, com a mitjana, entre 770 i 1.378 € més a l’any. En resum, uns 134.000 lleidatans pagaran fins a 75€ més a l’any de mitjana i 48.684 pagaran entre 228 i 480 € més. És a dir, 182.000 lleidatans pagaran menys de 480 euros addicionals a l’any.

De l’altre costat de la moneda, convé posar de manifest que entre la paga única per desviació, un 1,9%, de l’IPC el 2011, i la revaloració de l’1% per al 2012, 94.874 pensionistes lleidatans es veuran beneficiats, així com els 23.096 perceptors de la desocupació i els 1.694 afectats per la pròrroga del pla continuaran rebent les actuals prestacions. En resum, tota aquesta allau de xifres no només pretén oferir una xifra estimada i orientativa del que suposarà el gravamen addicional, sinó també traslladar al ciutadà el missatge que aquest Govern s’ha vist obligat a prendre decisions fermes, sense vacil.lacions, i urgents perquè el Govern anterior va ocultar les xifres reals fins a l’últim dia. Zapatero ens ha endeutat cada dia en 530 milions d’euros. I així no es pot seguir. Com més tard, més dur haurà de ser l’ajust.

A les indispensables mesures d’austeritat les seguiran les reformes. La reforma laboral, que s’acabarà el primer trimestre del 2012, i que persegueix facilitar la contractació i no l’acomiadament. El programa especial per impulsar les mesures destinades a incentivar els emprenedors i les pimes, i la reforma del sistema financer perquè flueixi el crèdit, que es farà sense cost per als contribuents, perquè els bancs hauran de solucionar els seus problemes amb càrrec als seus beneficis. Estem convençuts que amb l’esforç de tothom, Espanya tirarà endavant com altres vegades. Aquest i no un altre és l’objectiu del Govern del PP de Mariano Rajoy.

J.I. LLORENS TORRES
Diputat del PP per Lleida, president de la comissió d’agricultura al Congrés dels Diputats.


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!