23 febrero, 2012

La seguretat, sense dubte, en mans de professionals



L’Associació Nacional del Rifle dels Estats Units (NRA) declara que el seu objectiu principal és protegir i defensar la Constitució dels Estats Units, especialment en el que té relació amb els drets constitucionals inalienables del ciutadà americà, entre els quals hi ha la “disposició d’exercir els seus drets individuals legítims d’autoprotecció i defensa de la família, persona i propietat”. És evident que les armes són molt importants a la cultura nord-americana, però aquí, a casa nostra, els nostres costums són, afortunadament, menys bel·ligerants.

Tothom té dret a defensar la seva propietat, però a la nostra societat ens recolzem en les forces de seguretat per fer-ho. De vegades, però, no n’hi ha suficient i, en el cas de les zones rurals, pagesos i ramaders tenen tendència a organitzar-se i formar grups quan pateixen problemes, com és el recent allau de furts en les seves finques i granges. El cruent escenari de la crisi està generant un tipologia de lladres que cometen delictes essencialment per subsistir i que no dubten en endur-se aspersors, estris o, fins i tot, algun tractor, per bescanviar-ho per un grapat d’euros.

N’hi ha encara que estan en una situació més crítica i que roben estrictament per menjar. Fa uns dies, en una entrevista, el nou cap de la Regió de Ponent dels Mossos, Josep Lluís Rossell, explicava que s’està tornant al que es coneixia com furt famèlic, un ateuant de l’antic Codi Penal, que s’aplicava als pobres als que enxampaven robant per menjar. I és que en els últims temps hem tingut a les nostres comarques casos similars, persones que han obert una torre i s’han endut el que han trobat de menjar (llaunes, fruita, hortalisses…), s’ho han cruspit allí mateix de tant que els acollava la gana, o han agafat animals vius de les granges per sacrificar-los pràcticament in situ.

És difícil combatre-ho tot plegat, per això, la idea dels mal anomenats sometents fa fortuna. És cert que, on patrullen, l’efecte dissuasori ha reeixit, però encara és molt aviat per cantar victòria. També és cert que se’ls permeten fer aquestes tasques de vigilància i que no poden actuar, sinó que en cas d’alarma han d’avisar les forces de seguretat. I, per ara, això ha funcionat, però aquesta col·laboració ciutadana ben entesa amaga un perill: i si algun pagès o ramader, en descobrir que li estan robant, experimenta un moment de rauxa i intenta prendre’s la justícia per la seva mà –a l’estil nord-americà del que parlàvem-, s’enfronta als assaltants i algú pren mal? Llavors, qui serà el responsable del que ha passat? La culpa no serà del destí, serà de tots, per permetre que aquestes situacions de risc incontrolat no siguin gestionades exclusivament per professionals.

Els Mossos d’Esquadra i les policies locals estan desenvolupant una magnífica tasca, però és evident que en aquest món de retallades, calen tots els recursos disponibles per intentar acabar amb aquesta xacra. Per això, és imprescindible comptar amb el suport de les altres forces de seguretat, com són la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, excel·lents coneixedores del territori i de la seva gent. Tots plegats, treballant de forma coordinada –parlem d’una col.laboració temporal, no de recuperar competències: som conscients de la manca d’efectius dels mossos i aquesta és la més ràpida i econòmica de les solucions-, és el camí perquè aquesta onada de robatoris al camp que va camí de convertir-se en un tsunami, s’aturi d’una vegada per totes i es recuperi la calma.

                                                      Salvador Puy Castarlenas

Portaveu Partit Popular a la Diputació de Lleida


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!