31 enero, 2012

Excuses que ningú es creu



Fa dies que les tertúlies polítiques, econòmiques i articles d’opinió,  i inclús en sessions plenàries, es reivindica un deute de 759 milions d’euros que l’Estat deu a Catalunya –per cert, un deute compromès per l’anterior govern socialista, que no va saber satisfer durant el seu mandat-. Quan es parla sovint dels diners que deu la Generalitat a qualsevol institució o entitat pública o privada, tot seguit, com si es tractés d’una relació causa-efecte indiscutible, sempre hi ha algú que ho justifica tot dient: “és que si l’estat espanyol pagués els 759 milions d’euros que deu a la Generalitat, això no passaria”.

Sembla que, darrerament, i a falta d’un raonament millor, aquest deute s’hagi convertit en la causa de tots els mals econòmics i de tots els diners que el govern català deu a tort i a dret. Considero que aquesta manera de pensar és fruit d’un raonament simplista, una excusa que ningú es creu, una manera de fugir d’estudi.

Algú creu, amb honestedat, que si aquest deute hagués estat liquidat, la Generalitat actualment tindria una economia sanejada i pagaria de manera puntual totes les obligacions que té contretes? Només cal fullejar els diaris per fer-nos una idea que els diners que no ha pagat conformen un forat massa gran per intentar justificar-lo fent culpable Madrid. Sense voler aclaparar amb xifres milionàries, només cal recordar els diners que les escoles concertades han deixat de rebre del Departament d’Ensenyament (i la part rebuda, amb mesos de retard). Recordar també el deute del Departament de Benestar Social amb les escoles bressol.  Algú ha oblidat potser la difícil situació en què es troben les farmàcies catalanes per l’impagament de l’administració autonòmica? Algú s’empassa encara que és culpa del deute de l’Estat espanyol els equilibris gairebé dramàtics que han de fer gairebé tots els nostres ajuntaments, perquè la Generalitat no els ha saldat els diners deguts? Les retallades en els sous dels funcionaris, la polèmica de la paga extra, la necessitat de recórrer a un crèdit per fer-hi front… també és culpa del govern de l’Estat?

Mirem on mirem, trobem despropòsits difícilment justificables. Un exemple: l’Agència Catalana de l’Aigua té uns 700 treballadors per tota Catalunya dels quals 30 són a la demarcació de Lleida. Casualment, a les comarques de Lleida es gestiona un 48% de la massa total d’aigua de Catalunya. Si aquest volum es gestiona amb aquesta plantilla, com pot ser que pel 52% de volum restant es necessitin més de 600 treballadors? No serà que hi ha massa alts càrrecs per tan poca feina?

Potser cal d’una vegada per totes posar-hi més seny, més honestedat, i començar a reduir allà on cal. És urgent portar a terme una reestructuració real de les nostres administracions, eliminant despeses d’alts càrrecs, sous estratosfèrics, cotxes oficials, duplicitats innecessàries –cal un Delegat del Govern del Pirineu?-. Si no ens adonem que hem de deixar de banda el caprici d’un govern nacionalista que no ha entès que les despeses supèrflues s’han d’eliminar i s’ha de començar a aplicar una política d’austeritat de veritat, no només de maquillatge, que prioritza allò realment important, no ens en sortirem. L’únic que farem és continuar posant excuses que ja ningú es creu.

Salvador Puy Castarlenas
Portaveu del Partit Popular a la Diputació de Lleida


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!