10 abril, 2013

‘Escrache’ davant les seus del PP de Lleida i Tàrrega



Imatge del 'escrache' davant el PP de Tàrrega

Imatge del ‘escrache’ davant el PP de Tàrrega

Les seus del Partit Popular de Lleida i Tàrrega van patir el dimarts 9 d’abril ‘escraches’ organitzats per les plataformes d’afectats per les hipoteques. Amb aquests actes es repeteixen els assetjaments contra les seus del PP a les comarques de Lleida, a l’igual que en altres ciutats d’Espanya.

Aquests actes d’assetjament passen en el moment en què el Govern del Partit Popular està tramitantn una normativa per protegir a les persones afectades pels desnonaments.

L’objecte central de la normativa que s’està tramitant al Congrés dels Diputats és protegir a totes aquelles persones de bona fe a les quals la crisi ha impedit seguir fent front als seus pagaments hipotecaris. Es tracta d’obrir vies perquè no hagin d’abandonar casa seva o, si han de fer-ho, moderar la càrrega del deute que van assumir en el seu moment amb el banc.
Aquest és el primer Govern que afronta aquest problema i ho fa amb una normativa ambiciosa, en la qual es tracta de reequilibrar les posicions entre deutors i entitats financeres i de protegir als més febles. La suspensió dels llançaments durant un període de dos anys per a aquests col · lectius és una bona mostra.
El projecte de Llei permet paralitzar les execucions hipotecàries si hagués clàusules abusives en el contracte hipotecari, incorporant així a la normativa espanyola la recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE.
A més, el Projecte de Llei redueix i limita els interessos de demora (tres vegades l’interès legal dels diners), que eviten la ràpida multiplicació dels deutes en cas d’impagament, mentre àmplia d’1 a 3 els mesos d’impagament no consecutius perquè l’entitat pugui iniciar el procés d’execució hipotecària.
També hi ha mesures rellevants en l’àmbit de les subhastes. D’una banda es limita la participació dels bancs en les taxadores i es permet que el deutor presenti la seva pròpia taxació, i de l’altra s’estableixen valors mínims de sortida de les subhastes al 75% (fins ara inexistents) per intentar que el preu d’adjudicació sigui més alt i permeti al client cancel · lar un percentatge més elevat del deute.
A més, i pensant en els més desfavorits, el Govern ha implicat a les entitats financeres en el Codi de Bones Pràctiques, d’obligat compliment per als bancs que l’han subscrit. Aquest Codi permet reestructurar el deute, negociar un quitament amb el banc i, en últim extrem, la dació en pagament. En aquest Codi s’ha inclòs també als avaladors, en molts casos persones grans que van garantir amb el seu habitatge el deute hipotecari dels seus fills o néts.
La dació en pagament no és la panacea per resoldre aquest problema, perquè no cal oblidar que suposa la pèrdua de l’habitatge. És millor solució la reestructuració del deute mitjançant una negociació amb el banc per modificar quotes o terminis perquè permet a les famílies seguir vivint a casa seva. Si s’arriba a la dació en pagament està previst un lloguer a preus baixos durant dos anys abans del desnonament.
A més, el Govern ha posat en marxa el Fons Social d’Habitatges pel que aquelles persones que hagin patit un desnonament des de gener del 2008 (l’inici de la crisi) podran accedir a un lloguer a preu moderat (entre 150 i 400 euros, en funció de les seves circumstàncies socioeconòmiques, amb un límit màxim del 30% dels ingressos totals de la unitat familiar). Les entitats financeres han aportat a aquest fons al voltant de 6.000 habitatges, que començaran a adjudicar en les pròximes setmanes En la gestió d’aquest Fons participen de forma activa les ONG.
Amb aquesta mesura, el Govern fa un pas més per alleujar la situació de les famílies en risc d’exclusió social i que ja han perdut el seu habitatge.
La filosofia que inspira aquests canvis és reequilibrar les posicions de creditors i deutors en els contractes hipotecaris sense afectar la seguretat jurídica.
Es busca, en definitiva, mantenir el caràcter dissuasiu de l’impagament (un 97% dels espanyols paga puntualment els seus deutes hipotecaris) alhora que s’eviten lloses perpètues sobre els deutors, per als quals s’habilita una segona oportunitat.

Cal recordar que els desnonaments no són nous a Espanya. L’any 2011 el Colegio Nacional de Secretarios Judiciales parlava de 77.854 desnonaments a Espanya. Primer habitatge, segon habitatge, oficines i locals comercials. És a dir, això no és nou.
El que sí que és nou i el que suposa una autèntica novetat és que el Govern de Mariano Rajoy s’ha plantejat canviar les lleis, limitar els efectes dels desnonaments i buscar alternatives per a aquells que pateixen les seves conseqüències, aquesta és la novetat. Perquè abans, en anteriors governs del PSOE, quan els desnonaments ja eren una realitat, ningú va fer res. Potser perquè abans ningú protestava.

En aquests dies estem veient com molts companys del nostre partit són objecte d’assetjament. Hem assistit perquè hem assistit a episodis d’intimidació o violència verbal sobre ells i el que és encara molt més greu, sobre les seves famílies.
Tal com va manifestar recentment el nostre president Mariano Rajoy: “vivim en una democràcia i tots tenim dret a defensar les nostres idees. Però la intimidació no pot ser mai una forma de participar en els assumptes públics. Senzillament perquè la intimidació és, clarament alguna cosa contrari a la democràcia. Ningú mereix ser assetjat, denigrat, amenaçat, ni intimidat. Menys encara, molt menys encara, si el motiu d’aquesta pressió i d’aquesta amenaça és haver estat escollit per la majoria dels ciutadans, que és el que els passa als diputats del PP. Aquest és el seu pecat, ser elegit per la majoria dels ciutadans i la majoria de la majoria no pot ser coaccionat per una minoria.
Per això jo faig una crida a tots els partits polítics, a tots els espanyols perquè condemnin aquests actes antidemocràtics cada vegada que es produeixin i que ho facin sense tebiesa i sense incertesa.
Jo, per descomptat, com a president del Govern condemno aquests actes i com a president del Govern tinc l’obligació de garantir que tots els ciutadans del nostre país, d’un o d’un altre partit o de cap, que puguin exercir els seus drets en llibertat.
El dret d’opinió i manifestació i el dret a participar en assumptes públics és un dret constitucional que el Govern ha de protegir, però també ha de protegir el dret a representar als ciutadans que ens han triat en eleccions lliures i democràtiques. Ho han fet perquè han volgut”.


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!