8 marzo, 2012

El segle de la igualtat real de les dones



Commemorem avui, 8 de març de 2012, el Dia de la dona treballadora. Si fem una mirada enrere, ens vam adonar que va ser durant el segle passat, el segle XX, quan va tenir lloc de ple la lluita de la dona per tal d’aconseguir la igualtat política, jurídica i econòmica, malgrat que les primeres manifestacions emancipadores van començar a finals del segle XIX.

No ens trobem, per tant, amb un fenomen nou, històricament curt. Al contrari. No és casualitat que el passat segle XX fos anomenat per no pocs sociòlegs el “segle de les dones”. La Primera Guerra Mundial va marcar un punt d’inflexió en la consciència social de la dona. Durant aquest conflicte, la dona va assumir el manteniment de l’economia productiva mentre els homes lluitaven al front, i s’incorporaven a la mà d’obra industrial. Però, a més, les dones van començar a incorporar-se a l’activitat laboral a les oficines i a les professions liberals.

 Malgrat que aquest protagonisme va ser clau, no va ser fins després del conflicte bèl·lic que, en la majoria dels països –inclosos els més avançats països europeus-, les dones casades no podien disposar dels seus béns, no tenien la custòdia dels fills, no podien signar contractes ni disposar lliurement de les seves persones.

A partir dels anys seixanta, però, va ser quan les dones van començar a adonar-se de la gran distància que encara separava les lleis dels costums –la igualtat legal de la real- i els moviments feministes van començar  a lluitar per la igualtat social. és a dir, la lluita va passar a ser aconseguir l’equiparació entre homes i dones en la vida quotidiana tot reconeixent que les diferències entre homes i dones no poden implicar desigualtat.

 Tot i que l’accés de les dones als àmbits polítics ha constituït una veritable revolució de gènere, l’agenda de les reivindicacions feministes als països occidentals encara avui té temes pendents. En ple segle XXI, i fora d’aquests escenaris, com als països més pobres, la situació de les dones i els infants sovint no arriba ni tant sols als estrictes límits de la supervivència i constitueix un atemptat per a la dignitat col·lectiva.

 En el món desenvolupat, la desaparició de l’analfabetisme i la feminització de l’ensenyament superior pot considerar-se un indici significatiu de la millora de la formació educativa i professional de les dones, però no encara en els països en vies de desenvolupament.

A finals del segle passat, les dones van ocupar espais professionals fins aleshores de monopoli masculí, i actualment, i per fortuna, avui ningú no s’estranya si es troba davant d’una metgessa, una jutgessa o una catedràtica, cosa impensable un segle abans. Però no cal oblidar que, paral·lelament a aquests assoliments, va generalitzar-se la doble carrera, pública i familiar, la doble jornada laboral, perquè encara la dona és la responsable, socialment, de la cura de la llar i dels fills.

 Encara avui, quan en molts països s’han assolit èxits inqüestionables en la lluita per la igualtat de la dona, continuen existint mecanismes socials i culturals que la discriminen. A més, no en tots els països es respecten de la mateixa manera aquests principis i, per exemple, els països islàmics són els més reticents a l’hora de concedir la igualtat jurídica a les dones.

 Des del Partit Popular, volem recolzar la corresponsabilitat, incentivant la participació equilibrada d’homes i dones en la cura dels infants, alhora que impulsarem la reincorporació de la dona al mercat laboral després de l’educació dels seus fills.

Queda, doncs, molta feina a fer, tant pel que fa a la legalitat com a la mentalitat. El segle XXI, doncs, hauria de ser el segle de l’assoliment definitiu de la lluita, tenaç i pacífica, que varem començar a finals del XIX. Fem doncs, que el segle XXI sigui conegut com el “segle de la igualtat real de les dones”.

 

 

Dolors López Aguilar

Presidenta Partit Popular de Lleida


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!