22 marzo, 2012

El Canal Segarra-Garrigues encara té futur



El Canal Segarra-Garrigues és una obra vital pel reequilibri territorial i per la dinamització econòmica. Les zones ZEPA, 42 mil hectàrees de 70 mil de superfície de rec, han suposat una important disminució de la superfície de rec, que ha compromès la viabilitat econòmica de moltes explotacions.

I precisament en moments de crisi econòmica com és l’actual s’ha d’apostar decididament pel sector primari, per un sector estratègic com és l’agricultura i hem d’imposar el sentit comú i fer que sigui possible d’una vegada per totes la compatibilitat de la protecció de les aus amb l’agricultura.

La Comissió Europea va afirmar que les ZEPA no eren incompatibles amb el rec, sinó que a través dels plans de gestió es podria preveure algun tipus de rec, sempre que no afecté les aus en perill d’extinció. És a dir, el que sempre hem defensat des del PP.

El Conseller d’Agricultura en les seves primeres declaracions com a Conseller, es va comprometre, dient textualment:”El meu objectiu és recuperar el projecte original pel Canal Segarra-Garrigues”. I va afegir que s’havien de buscar els mecanismes per tornar als plantejaments inicials. Després d’aquestes paraules no s’ha fet absolutament res per intentar reconduir aquest assumpte.

Ara s’obre una porta a l’esperança amb la notícia de que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha acordat investigar el projecte del Segarra-Garrigues, com a conseqüència de la denúncia presentada per l’Institut Agrícola de Sant Isidre. Aquesta és una molt bona notícia que demostra que el tema no està tancat i que hi ha possibilitats de que finalment aquest Canal sigui viable.

Estem parlant d’una inversió pública de 1.521 milions d’euros, que cal rendibilitzar, i que cal que sigui possible, perquè el territori i la seva activitat agrària depenen d’aquest Canal. I segurament la retallada provocaria uns perjudicis econòmics i socials molt més greus que el possible benefici ambiental.

A la disminució de la superfície de rec, ara hem d’afegir un nou problema que és el preu de l’aigua amb una tarifa fixa de 181 euros per hectàrea de regadiu, que es paga independentment del consum i que perjudica els regants i per això no estan d’acord i el que és més greu, alguns s’estan plantejant inclús de renunciar al projecte. Des del PP li hem reclamat en diverses ocasions al Conseller que reconsideri el preu de l’aigua, ja que ni sindicats agraris ni regants no consideren el preu assequible tal i como des del Departament d’Agricultura ens el volen vendre.

 Ara s’obre la possibilitat que davant l’anunci de que el Parlament Europeu investigarà la retallada del Segarra-Garrigues per a la protecció de les aus, puguem recuperar el projecte inicial. I si volem el Canal hem de remar tots en la mateixa direcció. Si som conscients del problema busquem una solució. Considerem al Canal, com el que és, una infraestructura imprescindible i irrenunciable pel desenvolupament del sector agrari i de la indústria agroalimentària de les comarques de Lleida. És per això que en diferents sessions de control parlamentàries, he demanat al Conseller d’Agricultura que aposti des de Catalunya perquè el Canal Segarra-Garrigues sigui una realitat, treballant de manera decidida per l’agricultura. Ara no és el moment de posar pals a les rodes, sinó de buscar solucions.

 

Dolors López Aguilar

Diputada al Parlament de Catalunya del PP  per Lleida

 


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!