8 marzo, 2012

Dona, mare i treballadora



En el marc del dia de la Dona Treballadora, que commemorarem el proper dia 8, vull felicitar totes aquelles mares que, a més d’exercir com a tal, compatibilitzen aquesta apassionant tasca amb l’execució, fora de casa, d’altres feines remunerades. Des que s’aixeca fins a l’hora que se’n va a dormir, la dona que és mare treballadora, poc temps té per dedicar-lo a assumptes de caire personal i social. La majoria de dones del segle XXI assumeixen un rol en la societat que, des del meu punt de vista, suposa un esforç i un sacrifici que dista molt del que actualment l’home es fa càrrec.

Al voltant d’aquesta idea, el Parlament va aprovar en la darrera sessió plenària una moció del Partit Popular encaminada per una banda a donar el màxim de suport a la maternitat i, per una altra, a posar les eines necessàries per tal de que la conciliació de la vida familiar i laboral no sigui una quimera, sinó una realitat que puguem assolir amb el màxim de celeritat possible. Concretament, el Govern s’ha compromès a establir un eix específic de suport a la maternitat en el marc del Pla Integral de suport a la família, amb l’objectiu de que cap dona sigui objecte de prejudici o discriminació social i laboral per motiu d’embaràs o pel fet de ser mare.

No menys important és el compromís adquirit pel Govern, a través de l’esmentada proposta del meu partit, de promoure el desenvolupament dels continguts dels articles 22 i 27 de la Llei 18/2003, de Suport a les Famílies. El desplegament de l’un com l’altre solucionaria, en gran mesura, un dels grans problemes que tenen les actuals famílies catalanes, i que no és un altre que la manca de temps per estar amb els seus fills.

Concretament, l’article 22 de Mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral fa referència a la creació de serveis d’atenció a infants en els llocs de treball o prop dels mateixos. Un clar exemple és el centre logístic de  Mercadona a Sant Sadurní, que compta amb una centre d’educació amb capacitat per 82 nens i nenes de 0 a 3 anys per els fills dels treballadors de l’empresa. O el de la fàbrica de productes de neteja KH-7 de Granollers, que compta amb llar d’infants a la pròpia empresa i un programa de flexibilització horària.

També creiem oportú el desplegament de l’article 27 de l’esmentada Llei, que consisteix en crear la qualificació d’empresa familiarment responsable per aquelles empreses que acreditin l’aplicació de mesures, accions i pràctiques que contribueixin a la conciliació de la vida laboral i familiar i a la racionalització dels horaris laborals.

Recordar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya encomana als poders públics promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència. Així mateix, confia a la Generalitat la promoció de la creació d’un espai català de relacions laborals, que fomenti el diàleg social, la concertació i la negociació col·lectiva. En aquest espai, el Govern ha d’impulsar que s’arribin a acords per a disposar d’uns horaris més racionals en el món laboral.

De tot l’exposat, el que més em preocupa és comprovar que ser mare treballadora és quelcom gens senzill. Ja és història el fet de que les mares no treballaven i, per tant, no hi havia problemes d’horaris i de compatibilitats. I no sorgien qüestions com si s’ha de demanar la baixa per tenir cura d’un fill malalt o quin és l’avi/a disposat a fer-se càrrec del nen.

No vull arribar a pensar que darrera de tot això hi ha una postura masclista que posa traves a que la dona pugui ser mare i treballadora alhora. No vull arribar a pensar que en certa manera, és la dona qui ha de renunciar a treballar fora de casa quan suposadament l’un i l’altre es troben en igualtat de condicions. Passi el que passi, sempre ens quedarà el consol de que la figura de la mare és insubstituïble.

Marisa Xandri Pujol

Diputada del PP al Parlament de Catalunya


Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!